divendres, 2 de febrer del 2007

Viatge de Rhian Bush i la seva família a Lapònia

La Rhian ens ha volgut explicar el seu viatge de les vacances de Nadal.

Hola, em dic Rhian Alexandra Bush i tinc 11 anys. Sóc d’Anglaterra, d’un poble que es diu: Harold Wood. Fa dos anys que visc a Flix, un poble de la Ribera d’Ebre. Tinc un germà i una germana, el meu germà es diu Lewis i té 9 anys, la meva germana es diu Maddison i té 4 anys, jo sóc la germana més gran i faig segon de Cicle Superior.
Aquestes vacances de Nadal la meva família i jo vam anar a Lapònia.
En baixar de l’avió havíem de buscar el nostre autobús que es deia: El dringar dels cascavells. L’autobús ens va portar fins a un gimnàs ple de roba especial per a la neu, ells ens van donar: granotes d’esquiar, guants, botes, mitjons especials, bufandes, orelleres i barrets. Vam tornar a pujar a l’autobús i ens van portar fins on dormiríem, eren unes casetes de fusta de dues plantes. Cada caseta tenia un nom en Finlandès molt estrany, la nostra es deia: Ounavaaranpirit, o una cosa semblant.
Vaig preguntar a una monitora Finlandesa, que es deia: Gota de Neu, i que parlava molt bé l’anglès:
- Quina és la capital de Lapònia?
I ella em va respondre:
- La capital de Lapònia és Rovaniemi.
Jo escoltant molt bé intentava pronunciar: Rovaniemi i Ounavaaranpirit.
Vam entrar a la nostra caseta i vam triar on dormiria cadascú i que menjaríem per sopar, al final vam menjar macarrons. Després de sopar vam veure uns dibuixos en finlandès que no vam entendre però ens van agradar. Dues hores mirant la televisió i, a dormir.
Al dia següent ens vam aixecar a les nou perquè a les deu havíem d’estar a fora esperant l’autobús perquè aniríem a un lloc per triar les activitats que es feien en aquell parc (trineus de huskys, trineus de rens, motos de neu, baixar muntanyes amb trineus de plàstic, etc...), així podríem descobrir les activitats que voldríem fer durant una hora, però s’havia de pagar. Nosaltres vam triar dues d’aquestes activitats: Trineus de huskys i motos de neu. Entre les dues vam pagar 400 euros.
Després vam anar a dinar. Jo i els meus germans vam menjar patates fregides i hamburguesa i els meus pares vam menjar sopa de verdures. En acabar de dinar vam anar a la nostra caseta a dutxar-nos. Vam passar tres hores mirant la televisió i jugant amb la neu, fins que la meva mare ens va cridar:
-Rhian, Lewis, Maddison és hora d’anar amb els trineus dels huskys!
Nosaltres vam entrar ràpidament i ens vam posar les granotes d’esquiar. Vam sortir a esperar l’autobús que ens portaria fins on estaven els huskys.

Quan vam baixar hi havia tres tancats amb huskys; un amb huskys petits, un amb els huskys que corrien i l’altre amb els huskys vells que no podien córrer. Va sortir un home d’una caseta que estava al mig d’un bosc petit i ens va dir:
-Jo em dic Manumanup i us portaré amb els trineus.
Després de la passejada dels huskys, Manumanup ens va portar a una caseta gran on ens va parlar sobre els huskys, ens van explicar quant pesen, quants anys tenen de vida, etc...
Després de dues hores parlant sobre els huskys vam pujar a l’autobús un altre cop i vam tornar fins a la nostra caseta a sopar.
Després els meus germans i jo vam jugar a fet i amagar a dins de la caseta. Jo vaig parar i vaig haver de comptar mentrestant els meus germans s’amagaven.
- 1,2,3,...100!
Vaig pujar les escales a veure si els podia trobar. Primer vaig anar a la meva habitació, i vaig mirar sota el llit... Vaig trobar la meva germana petita. Després vam anar a l’habitació dels meus pares, vaig sentir un soroll, sortia de l’armari. Vaig mirar a dins, hi estava el meu germà. Després d’algunes hores jugant vam anar a dormir.
El dia següent era l’últim dia que estàvem a Lapònia perquè marxaríem cap a casa.
Vam despertar-nos i vam esmorzar un got de llet cadascú i amb un plat al mig de galetes per a tots.
Després d’esmorzar vam anar a mirar la televisió però no hi havia res que ens interessés. Després vam anar a dutxar-nos i a vestir-nos, vam recollir la roba i la vam posar a les maletes. Vam sortir a esperar l’autobús. Quan vam pujar hi havia molta gent que també anaven a l’aeroport. Quan vam arribar a l’aeroport vam deixar les maletes i vam pujar a l’avió. Després de tres hores a l’avió finalment vam arribar a Barcelona, després vam pujar al nostre cotxe per tornar a casa nostra.
Finalment quan vam arribar a casa vam treure les maletes del cotxe i la meva germana, el meu germà i jo vam anar a jugar mentre els pares ordenaven les maletes.

Sí algú va a Lapònia on vaig anar jo, segur que s’ho passarà molt bé!!!!!!!